سندريلتي" بالإسبانية / منير مزيد / ترجمة عبد اللطيف غسري

--------------------------------------------------------------------------------

سندريللتي

منير مزيد

هذا المساء
كُلّ الطيور طارت
واختفت...

السماء لها لون الحزن
والاغتراب
وللأشجار رائحة الإنتظار
الفراشات لا تجسر أن تطير
حتى لا تفزع الزهرة النائمة
و الفراغ اللامتناهي يتجمَّد...

وعلى غير العادة
يصمت البحر
ويفكر باستغراق
يجيء صوتك خفيفاً
كغيمة وحيدة تَعُومُ في الأفق اللازوردي
تشتهي رَمي أعبائِها
يبللني بنشوة خفية
أرتجف
وبكل جسدي
أهتف :
أريد الحب
ويا أسفاً على وطن
لا يسكن فيه الشعر
ولا يجد الحب فيه مقعداً...!

أفكر أن انتزع قلبي
أقولها باكياً
حبيبتي لا أحد يراني
ما دامت عيناك لا تقعان عليَّ
وشمسي غابت
منذ رحيلي...

الليل يمضي ممتلئًا بالفجيعة
والروح بطيئة الخطى
والعالم من حولي يشيخ
يتآكل
يتآكل معي
يتغذى على فضلاته...

سراب فضاء شاسع في الأفق البعيد
يلف عناقنا الدافئ
يضيء ليل الوحدة
وهم
خيالات
شهوات
تفوح رائحة قُبَل
معطرة بسكر الشفاه
وخليط من الأنوار الخافتة
والصرخات...

آه وحدك أيها الوهم
تلازم جنون غربتي
ودوماً تذكرني
الحزن المر يأتي من هناك...

تباً لك أيها الوهم
دوماً تستعذب أحزاني
تجرجرني إلى هناك
وتحاول رسم وجه الحبيبة ..

دعني هنا
مكفناً بالأشعار
أتلذذ مع سندريللتي
بين الغابات...


سندريللتي
إلهة الغجر
تعشق الرقص عارية
في شبق الأحلام
تذوقني طعم طقوس الغجر
وعذوبة النهد
أعذب وأكثر ترفاً
من العسل الإلهي
وترضعني
ترضعني حليب الشعر
والجنون...


Mi Cenicienta
Por Munir Mezyed

poema traducida por Abdellatif Rhesri

Este tarde

Todos los pajaros han volado

E desaperecido

El paraiso tiene el color de tristeza

Los arboles tienen el olor de esperar

E las mariposas no se atreven volar

Porque no quieren espantar los flores durmiendos

La vacuidad infinita se queda helada

Sorprendentemente

El mar se convierta silencioso

Dado gusta a pensar

Asi tu voz viene suavemente

Como una nube flotando en el horizonte azul

Queriendo echar todas sus cargas

Me majas

Yo temblo

E con todas las fuerzas de mi cuerpo

Grito : quiero amor
Me aflijo sobre una patria

Donde la poesia no puede residir

Ni el amor puede encontrar uno asiento

yo pienso a desarraigar mi corazon

Sin lagrimas digo :

O mi amada, ninguno puede me ver

Si tus ojos no querian me vislumbrar

La puesta de mi sol ha ocurrido desde mi partida

Las noches pasan

Llenadas de duelo

E mi alma mueve con uno ritmo lento

Mientras el mondo alrededor de me

Esta creciendo mucho mas viejo

Y esta deteriorando

Deteriorando con me

Nutriendo con sus heces

Uno espejismo de uno espacio largo

En el horizonte lejano

Se envuelve en nuestro abrazo calido

Illumina la noche de soledad

Con ilusiones,

Fantasias

Y apetitos

Asi el olor de besos mesclados

con el azucar de los labios

E la mixtura de las luces oscuras

e gritos

Emana…

O tu solamente, ilusion

acompanias la locura de mi exilio

E siempre me recordas de mi querida

El dolor amargo viene de alli

Vete al diablo, ilusion vil

Tu, siempre, disfrutas deliciosamente de mis penas

Me rastreando alli

Intentando de debujar la cara de mi querida

Permita me de estar aqui

Envolvido en la poesia

disfrute la compania de mi cenicienta.

Mi Cenicienta es la diosa de las gitanas

Adora bailar

desnudamente en la lujuria de los suenos

Me deja probar el sabor de los ritos de las gitanas

E la dulzura del pecho

Mas deliciosa que el miel de la divinidad

Persiste de me amamantar

Me da el pecho e la leche de la poesia

Y el néctar de la locura

Marruecos
21/6/2009
عبد اللطيف غسري
المغرب